ASS. CULT. LA CANTARANA

TRE TESTI DI DANIEL LODDO

 

LO RUTLEU

E al clapàs cal totjorn portar pèiras
Cal portar pèiras de longa al clapàs

Al mucchio bisogna sempre portare pietre
Bisogna portare pietre per far crescere il mucchio

Un bon jorn dins la vila
De Còrdas en Albigès
Encontrèt una filha
La dròlla d’un pagès
Tant i agradèt pecaire
Qu’anguèt lo lendeman
Demandar a son paire
Se la i voilià donar
I respondèt: Ma filha
Gojat es pas per tu
D’usclats dins la familha
N’i a pas jamai ajut.
Un bel giorno nella città
Di Cordes nell’Albigeois
Incontrò la figlia
Di un ricco contadino
Gli piacque cosi tanto
Che l’indomani stesso andò
A chiedere a suo padre
Se gliela voleva dare
Lui rispose: Mia figlia
Giovanotto non fa per te
Gente di colore in famiglia
Non ne abbiamo mai avuta

Per trobar una cramba
Un ostal un abric
Cal mostrar pata blanca
Se cal levar matin
E se siàs pescaluna
Caumaire o pas francès
O s’as d’autras costumas
D’ostals ne trapas ges
Sonc’un tròç de cabana
Una gàbia de beton
Quand te cal pas me damne
T’anar jaire jols ponts

Per trovare una camera
Una casa un riparo
Bisogna mostrar la pelle bianca
Bisogna alzarsi la mattina
E se sei senza fissa dimora
Disoccupato o non francese
O se hai altri costumi
Non troverai niente
Soltanto una capanna
Una gabbia di cemento
Quando non ti tocca
Andare a dormire sotto i ponti

E se un jorn mon paure
Vòls trobar un trabalh
Cal beure ton vinagre
De paciènça ne cal
Cal furgar las anòncias
Còrrer amont aval
Per aver una responsa
Que cambia pas jamai
Quand veson ta cara
O que dises ton nom
Las pòrtas se barran
Pas res per tu pichon !

E se un giorno poverino
Vuoi trovare un lavoro
Devi bere dell’aceto
E armarti di pazienza
Devi spulciare le inserzioni
Correre di qua e di là
Per avere una risposta
Che non cambia mai
Quando ti guardano in faccia
O gli dici il tuo nome
Le porte si chiudono
Niente da fare ragazzo!

S’un jorn de desbarruta
Trobavas un trabalh
Met un tap a ta flabuta
Pòt èsser un tracanard
Siàs pas francès de soca
Siàs aquì per trimar
Lo pauc d’argent que tocas
Lo te cal pas panar
Sempre per tu l’obratge
Que cap pus vòl pas far
Mas quand ven lo caumatge
Seràs lèu balajat

Se poi un giorno maledetto
Trovi un lavoro
Metti un freno alla tua gioia
Può essere un tranello
Non sei di ceppo francese
Sei qui per tribolare
Quel poco che guadagni
Te lo faran sudare
Tocca sempre a te il lavoro
Che nessuno più vuol fare
Ma quando viene la crisi
Sei il primo a restare disoccupato


 

 

LA RESSEGAIRA

Digas Jantol
Qu’as fach a la tià femna
Qu’aquesta nèch
T’a fach tombar del lièch
En dancent la borrèia
Me tirèt per las pèlhas
E en cambient de pas
Tombèri del matalàs

Dimmi Jantol
Che hai fatto a tua moglie
Che stanotte
Ti ha fatto cadere dal letto ?
Ballando la bourrée
Mi ha tirato per i vestiti
E cambiando passo
Son caduto dal materasso

Digas Jantol
Qu’as fach de la tià lenga
Dempèi l’autran
Cantas en francimand
De qu’es a quela tissa
Quina vèspa te fissa
Lo succès te rend fat
E t’es montat al cap

Dimmi Jantol
Che hai fatto della tua lingua
Dall’anno scorso
Canti solo più in francese
Da dove viene questa mania ?
Che vespa ti ha punto ?
Il successo ti ha fatto impazzire
E ti sei montato la testa

Digas Jantol
Qu’as fach de tas idèias
De que t’a pres
Vives coma un borgès
As perdut tot ton èime
Siàs plan dins lo sistème
E per ganhar d’argent
Viras lo cuol al vent

Dimmi Jantol
Che ne è stato delle tue idee ?
Cosa ti ha preso ?
Vivi come un borghese
Hai perduto l’anima
Sei parte del sistema
E per guadagnare qualcosa
Giri col culo al vento


 

 

QUADRETA

N’avèm trassats de vilas de vilatges
Dempèi 20 ans per vos far bolegar
Pertot l’avem espandit lo messatge
Dins nòstra lenga vos avèm fach cantar
Lo vièlh casal negat dins las falhièiras
Pèira per pèira lo tornarem levar
Al fons del camp sus la broa la talvera
L’èrba marrida la farem puelhar

Ne abbiam girato città e paesi
Da 20 anni per farvi smuovere
Dappertutto abbiam diffuso il messaggio
Nella nostra lingua vi abbiamo fatto cantare
La casa in rovina sprofondata nella felce
Pietra dopo pietra la ricostruiremo
In fondo al campo, sul bordo, la talvera
Perfino le erbacce porteranno frutti

N’avèm butatos de parets de montanhas
Dempèi 20 ans per nos far respectar
Pertot l’avèm espandit lo messatge
Jamai deguns nos a pas fach calar
Ome d’òc escota-me plan mon fraire
Aquel camin lo te caldrà sutar
Lèva lo punh crida coma un asclaire:
"Nòstre païs anam reviscolar."

Ne abbiam buttato giù muri e montagne
Da 20 anni per farci rispettare
Dappertutto abbiam diffuso il messaggio
Mai nessuno è riuscito a farci tacere
Uomo d’oc, fratello, ascoltami
Devi seguire questa strada
Leva il pugno grida a tutta forza
"Risveglieremo il nostro paese !"